ens han regalat 2 orelles i 1 boca però tot sembla indicar que les utilitzem al revés, ens encanta parlar i ens costa tant escoltar…

en un món en què l’energia flueix cap a on la nostra atenció es focalitza, i l’atenció té tot a veure amb l’escolta, no està de més tornar a prestar la nostra atenció a la capacitat que tenim d’escoltar,

amb les oïdes, i amb la resta dels nostres sentits, la vista, l’olfacte, i amb altres òrgans que ens ajuden a ampliar la nostra percepció, no està mai de més saber una mica de llenguatge no verbal, el que el nostre cos diu i la nostra boca calla.

què tan bona ets escoltant? escoltes els senyals que la vida et porta?

ets capaç d’escoltar el camp subtil de l’energia, més enllà d’un evident sí o no?

amb quin exemple prefereixes quedar-te, ¿amb Légolas (l’elf del senyor dels anells) o amb Avatar?

«Quan penseu, és com si ja parléssis. Aquesta paraula interior és real, poderosa, màgica, i és a ella a la que anomenem el Verb. El Verb és el pensament que no ha estat encara traduït per la paraula, en el pla físic, però ella s’expressa ja a través de formes, colors, sons. Quan parlàeu interiorment amb tota la vostra ànima i tot el vostre cor, les plantes, els animals, els ocells, els insectes, comprenen el vostre llenguatge, i els planetes, les estrelles, els Àngels, els Arcàngels, ells també us comprenen.

En el món invisible, les criatures no es parlen amb les paraules d’una llengua, sinó amb els colors, les formes, les melodies que emanen d’elles, i cadascuna sap immediatament interpretar aquesta llengua. Arribarà el dia en què els homes es comunicaran entre ells amb les seves soles emanacions, i es comprendran perquè el Verb és el llenguatge universal.»

Omraam Mikhaël Aïvanhov (1900-86), Pensaments Quotidians, Editorial Prosveta.