l’equanimitat té almenys dos enfocaments, un de més mental, més racional, que implica igual tracte a uns i a altres, i un segon enfocament, que té a veure més amb l’emoció i les respostes de cor, que parlen d’aquesta capacitat que implica igual ànim en el guanyar i en el perdre,

una forma d’estar en la vida que ens ajuda a distingir la reacció automàtica, o resposta condicionada de l’animal a la resposta que es distancia del condicionament exterior,

i ens permet desenvolupar aquesta forma d’estar al món, tranquil·les, mesurades, no explosives, conciliadors.

Tal vegada ens pots una imatge d’aquesta tranquil·litat interior, aigües manses, enfront de tantes aigües turbulentes, qui sap per què se’ns fa gran la imatge de Nelson Mandela, president de Sud-àfrica després d’innombrables anys de presó, en un espai de 4 metres quadrats, o de Morfeu, de la saga Matrix, amb la seva fe incondicional a Neo, l’ elegit.

Tal vegada ens criden l’atenció per la seva «distància» o tranquil·litat emocional.

Les paraules o temprança també poden ressonar al teu interior.

«Més enllà de la nit que em cobreix negra com l’abisme insondable, dono gràcies als déus que poguessin existir per la meva ànima invicta. – A les atzaroses garres de les circumstàncies mai m’he lamentat ni he pestanyat. – Sotmès als cops del destí el meu cap està ensangonat, però erguida. – Més enllà d’aquest lloc de còlera i llàgrimes on jau l’Horror de l’Ombra, l’amenaça dels anys em troba, i em trobarà, sense por. – No importa quant estret sigui el portal, quan carregada de càstigs la sentència, sóc l’amo del meu destí: sóc el capità de la meva ànima.»

Nelson Mandela