encara que no hi hagi una definició única, en la congruència observem l’ésser humà sa, que pensa – diu – sent – fa bàsicament el mateix, fent de la seva vida un exemple del que ve a comptar,

pel que és interessant mirar fora i buscar aquestes persones referents de congruència, que poden estar més properes a la nostra forma d’estar al món,

pot ser que els exemples que posem aquí no siguin del teu agrad, però això no importa, l’important és que tu mateixa desenvolupis en la teva vida aquesta pensar – dir – sentir – fer congruent, que és la base de la salut, de la salut mental i de l’emocional, una salut que segurament es trasllada al teu cos físic.

Pepe Múgica,

el presi pobre d’Uruguai viu des de l’exemple, i sentim la seva vida com a exemple de la seva forma de veure el món (des del seu particular marc de creences i valors).

Ché Guevara,

personatge revolucionari que ens regala múltiples frases, que es converteixen en pòsters, prefereixo morir dempeus que viure arrossegat, així ens ho va contar i així va morir.

Si estenem el terme de la paraula a altres afins ens trobem amb la coherència, o amb l’honestedat, aquesta congruència entre el dir i el fet, qui sap per què girant la paraula cap a l’honestedat, germana petita de la congruència (congruència en el dir), afloren altres imatges,

de personatges que ens conten el que va a fer / ens conta el que ha fet / no ens enganya / van de cara,

i el viatge s’acosta a la marxa de la sal de Gandhi, amb la proposta radical d’ahimsa,

cap a cercadors de la veritat, persones compromeses amb la veritat,

com Tessa Quayle (activista al jardiner fidel),

Julian Assange (wikileaks),

o Daniel Ellsberg (the Pentagon papers)

i acabem amb una frase

quan pinto, la meva obsessió és mostrar el que he trobat, no el que busco – Pablo Picasso