la sensatesa, també coneguda com el sentit comú, té un espectre una mica més ampli que la que la seva concepció tradicional arreplega, ja que, més enllà de re-conéixer que «el sentit comú no és el més comú dels sentits», i no és el sentit més fàcil de desenvolupar,

sobretot en entorns complexos i plagats d’incertesa, ara els anomenem VUCA (volàtils, incerts, complexos, ambigus), per la qual cosa al tradicional sentit comú, o sensatesa, volem agregar-li un punt de coneixement d’una mateixa, o consciència interna,

i coneixement del medi, o consciència eco-sistèmica,

pel que et vam animar què és per a tu a dia d’avui aquesta paraula tradicional, sensatesa o sentit comú, suposadament el més comú dels sentits que adorna l’espècie humana,

i que revisis alguna de les mirades següents,

el rei Salomó, que decideix tallar el nen nascut de 2 mares en parts iguals, com a solució a una trama malvada proposa una solució a un problema que li permet discernir qui menteix i qui no,

Leonardo Boff, que és el seu blog koinomia, en un escenari complex, destil·la significats, aporta comprensió a les situacions,

José Saramago, amb obres tan suculentes com assaig sobre la ceguesa, o l’evangeli segons Jesucrist, per a què volem si el biografiat es fa present.

Si vols, et deixem amb un parell de frases perquè tu mateixa componguis la teva pròpia imatge d’aquest sentit tan comú, o tan poc comú, depèn com ho mires.

el món d’avui no té sentit, així que, per què hauria de pintar quadres que el tinguessin? – Pablo Picasso

si vols l’arc iris, has de suportar la pluja – Dolly Parton

no perdis el temps colpejant la paret amb l’esperança de TRANSformar-la a porta – Coco Chanel

i em quedo amb un somriure a la vida pensant en totes les vegades, crec que són moltes, en què m’he entestat a demanar peres a l’om.

¿et sembla Mafalda bon exemple de persona prou sensata?