el joc i el dis-fruTe encoren diverses paraules que estan molt relacionades.

bo, més aviat és al contrari, deixen soltes un parell de palabros, com la diversió, la lletjor, la connexió in-conscient amb una passió, una cosa que ens encanta fer, i que tal vegada quan siguem majors reconeixem dins d’una categoria major, la nostra capacitat d’entrar en processos de fluïdesa.

però vam retrocedir una mica, a aquelles imatges de la nostra infància que parlen del gust per fer les coses sense més, sense una expectativa, sense un resultat, d’aquelles tardes en què jugàvem a canells, o a vaquers, que ens quedàvem absortes jugant a les cuites, cortàvem el pèl als nostres canells, o passàvem la tarda amb una caixa de cartró i un fil, o donant patades a la pilota.

i tornem a aquesta etapa en què disfrutàvem, absorts en els dibuixos animats de la nostra infància, ¿ens reien d’ells o amb ells?, què més donarà, i revisem aquests exemples locos del coi i correcamins, els petxís, la pantera rosa, quins són els herois joguines de la teva adolescència?, quins són els herois joguetons de la teva vida major?

perquè on en la infància tenim l’heroi tontorró, en l’adolescència tenim un altre heroi amb el qual ens podem reviure, i apareix la figura del clown, Charles Chaplin, els germans Marx, el got i el flac, o del bufó, qui sap per què em surt la imatge de Tirion Lannister de la sèrie joc de Trons, potser perquè sento que en el joc i el dis-fruit el personatge o el canell experimenta un grau alt d’una qualitat més gran, la llibertat.

qui sap per què connecto aquí amb el capità Sparrow, i d’altres herois de la meva etapa més gran que canvien les regles del món, perquè des del joc i el dis-fruit ens permetem experimentar amb altres realitats per venir.

en el joc som lliures, espontanis, moltes vegades innocents, i el joc desafia les regles imposades del món corrent, ja no ens aplica la llei de la gravetat.

i deixem per a una etapa posterior l’aplicació d’aquesta capacitat, que eixirà algun dia es faci present en la nostra vida, aquesta maragda sensació de fluïdesa, en la qual el temps es col·lapsa, i tot ocorre en un instant, o un instant es viu en càmera lenta, en alguns casos amb una estranya sensació d’anticipació del que està per venir, i de capacitat.

¿se t’ocorren més exemples propers en què la vida es converteix en joc, i entrem en contacte amb el nostre do, i la passió ens connecta amb la fluïdesa?