la curiositat,

aquesta porta cap a la capacitat d’observació, es pregunta constantment per tot, es qüestiona tot, ¿serà realment com m’ho han comptat?

Vicky el viking aparentment és feble i poruga en un món en què la força és l’únic important. Davant de qualsevol contratemps o amenaça sempre utilitza l’enginy fins a trobar una manera diferent de fer les coses, analitza des d’un angle des d’on ningú mirava. El seu procés té sempre dues fases: 1/Observació; 2/Reflexió (Nariz); 3/Resolució (Ajà del «ja el tinc»).

i si seguim en aquesta capacitat vikinga, ens podem trobar, uns anys després amb Cómo entrenar a mi dragón, una altra pel·lícula en la qual el personatge investiga en tot el que els seus majors donen per cert, i li han ensenyat, «No acostar-se, perill de mort».

 

la curiositat curiosa es permet provar i fallar, provar i encertar, és relativament des-apegada del resultat, el que li mola és el viatge, i es permet viatjar.

la curiositat també és la capacitat de grans aventurers, investigadors i científics, ¿t’imagines a Sherlock Holmes, a Marco Polo o a Madame Curie sense un grapat de curiositat? No sé per què em dona que va ser que no, volgut Watson.

Miro en la història de la meva família i em trobo amb el meu avi José, que buscava el diccionari cada vegada que es topava amb una paraula que no coneixia, o en l’interès de Silvia a indagar en el seu arbre familiar.

qui és curiós al teu voltant, t’animes a buscar?