l’autenticitat

en el viatge de la vida ens perdem una mica, i ens porta una estona tornar en ser autèntic que som, tal vegada per això ens criden l’atenció totes aquelles persones que són tan diferenTs als altres i tan semblants, o això semblen a si mateixos, perquè els podem negar el pa i la sal, però hi ha per aquí un parell o tres de persones que són lleugerament diferenTs,

molt seves, i no sé per què em ve sense pensar-ho a la ment la marca de roba desigual.

  

i és molt divertit observar com en l’autèntic es troba la simienT del diferenT, també de la diversitat.

qui és per a tu més autèntic, Nole Djokovic o Rafael Nadal, Mourinho o Pep Guardiola, Javier Clemente o Johan Cruyff , Rowling o Tolkien, Corín Tellado o Estefania, Dalí o Picasso, Harry Potter o Valdemort, Gil i Gil o el cavall de Gil, Paulo Coelho o Saramago, l’ànec Donald o l’oncle Gilito?

en algun moment ens comprometem amb l’ésser únic que som, amb la nostra autenticitat, tal vegada més endavant podem respondre aquesta doble pregunta que ens espera en el camí,

qui sóc Jo?

quina és la meva Feina?

mentrestant, felicitats, aquí li anem, caminant,

caminant, només et desitgem bon camí.

el camí del joc i del dis-fruiT