l’empatia és aquesta curiosa capacitat de poder posar-se, amb relativa facilitat, a les sabates de l’altre, molt més fàcil d’enunciar que de practicar, perquè «l’altre» té, de vegades, sabates amb rodes, amb forats, amb un pis deformat pel seu caminar, contrafet per un juanet, ell és pronador, ella supinadora, jo tinc els peus cavos,

crec que les seves sabates et resultaran difícils de calçar.

és per això que la següent paraula , compassió, germana gran de l’empatia, i no estem parlant de compadir-se, sinó de sentir passió amb, la vam deixar per més endavant, en un camí que indaga en aquesta capacitat de sentir l’altre des del cor.

i tornant a les sabates amb què hem començat, hem d’agrair que només és posar-me a les sabates de l’altre, més si considerem el difícil que pot ser carregar-nos la seva motxilla de vida, amb les seves creences, els seus aprehendissatges, els seus mapes mentals, els seus ulls i la seva forma de mirar, els seus pre-judicis i els seus post-judicis, per no oblidar-nos d’un parell de ferides o 3 que han deixat la seva empremta, en el cos i emocional,

què bo que només hem de calçar-nos les seves sabates, ¿veritat?

coneixes moltes persones que siguin empàtiques, que sentin més que pensen, perquè l’empatia té a veure més amb l’escolta del cor que la de la raó, que escoltin sense jutjar, sense donar consells, sense projectar-te les seves creences ni els seus valors, que et respectin sense endilgar-te les seves receptes, que et sàpiguen acompanyar-te a aquesta distància justa a la que necessites avui?

empatia pa la teva tia, ja ens ho imaginàvem, ja.

  

en un món ideal, davant de qualsevol situació amb qualsevol persona, si jo fos tu…

… pensaria el que sents tu, sentiria el que sents tu, faria el que has fet o fas tu.