en la seva accepció més enganxada al món material, la presència es pot llegir com aquesta capacitat, no tan habitual ni freqüent d’estar estant.

és estar en una conversa i escoltar, és seguir en el flux i parlar des del que s’ha exposat, no des de la idea que tenim fixa en la nostra ment i necessitem soltar, és ballar amb el flux de la vida, ser conscients del que l’aportació de l’altre mou en el nostre interior i moure fitxa des d’aquí, la presència és rentar els plats mentre rentam els plats, anar a bolets quan anem a bolets, i a cerveses quan anem a cerveses.

la presència implica parar la ment, tan viatgera i tan punyetera i ser aquí i ara, sense temps ni espai, sense passat ni futur.

en la seva accepció superior és aquesta imatge de ser per sobre del bé i del mal, persona mestra i sàvia, l’energia de la qual sobrepassa les distàncies i tot espai ple.

aquesta imatge de ser superior la pot representar Yoda (en la guerra de les galàxies), el mestre Oogway (a Kung Fu Panda) o Siddartha (Buda).

el repte en aquesta característica és major, no menor, i rau a identificar quina persona pròxima és exemple per a tu de presència, aquesta rara qualitat d’estar estant.